Una aterridora trobada amb la mort va marcar la seva tercera sèrie entre 1966-67. El buit que la va envair, augmentat per les lectures existencialistes de Sartre i de Camús, va contribuir a desestabilitzar la seva realitat. Situada al límit entre el que és urgent i l'infinit, entre el necessari i l'intangible, sentint el vertigen del contradictori i assetjada per una consciència delirant, va reaccionar, i va compondre la nova sèrie amb símbols, la transcendència, per a ella, es relacionava amb altres regions de l'ànima i de la metafísica.

Les preguntes últimes qui som? On anem? D'on venim? Van augmentar la seva angoixa i la van omplir de presències filosòfiques que van prendre el nom de "Condicionaments". Símbols i estructures geometritzants aludien a mecàniques infinites i alienants repeticions d'elements sense límit.