Al novembre de 1982 va començar la setena sèrie anomenada "La dona" que en els seus inicis va ser una de les més dramàtiques. Conscient que no és suficient que es promulguin lleis que afavoreixin l'ús de la llibertat, perquè s'ha de complir-les i això requereix un temps d'adaptació, va seguir reivindicant drets, en aquest cas els que afecten a la dona. Grans i noves figures femenines de Sibiles, Selenes, Antees i Gees, Deesses-mare i Magnas-deas, van ocupar l'espai pictòric presentant la desigual batalla sostinguda entre la societat, reclamant el dret a la llibertat personal, i la dissolució dels costums, per transcendir la situació heretada des del Neolític.

Durant 10 anys es va mantenir aquesta constant temàtica contemplada des de diferents angles, cap d'ells relacionat amb el feminisme o amb representacions més o menys folklòriques. Precisament els aspectes formals, matèrics i estructurals van constituir un dels anàlisis més rigorosos de la seva obra.